La tardor fa soroll de fulles seques. I per trepitjar-ne unes quantes hi ha una ruta encantadora a Viladrau, molt clàssica i ben marcada. Només cal seguit el sender SL-C81 ‘El castanyer de les nou branques, senyalitzat amb franges verdes i blanques. A l’Espai Montseny ens han donat el mapa del municipi. ‘Quan trigarem a fer la caminada?’ Res, hora i mitja, dues a tot estirar, a ritme de criatures de sis i deu anys. Sempre i quant no ens entretinguem a buscar follets, que ens aquests boscos segur que n’hi ha uns quants. ‘I què veurem?’ Doncs fonts que ragen aigua de gustos diferents, poemes escrits fa molts anys, castanyers enormes i fulles, moltes fulles. Perquè en volíeu trepitjar, oi?
Comencem a l’aparcament públic que hi ha sota l’Hostal de la Glòria. Hi trobem la primera font, la de Miquel. Parem atenció als cotxes durant aquest primer tram del recorregut, perquè és un carrer del poble on no hi ha voreres. A banda i banda, cases espectaculars mostren la importància de l’estiueig a Viladrau. El poble és molt bonic, l’aire molt sa, l’aigua bona i l’entorn relaxant. Per això sempre ha rebut visites. Hi va haver una època que tot plegat va inspirar intel•lectuals de renom, que solien allotjar-se al mas Rosquelles, convidats per l’escriptor, poeta i polític Guerau de Liost. A les fonts que anirem trobant, de fet, hi ha alguns dels seus poemes.
‘Ja he trobat una poesia!’. Mira, la primera. És a la font del Sot de Can Rossell i la va escriure la mallorquina Maria Antònia Salvà. ‘Aigua fina, gotellina, tany de murtra, nova arrel. Cau pausada, l’aubaïna, que ha pintat un arc en cel. Rosa vera, blat que brina, pluja fina, cel fidel.’ Fàcil no és, el text. Però la veritat és que això d’anar trobant poemes pel camí fa que l’excursió sigui més distreta.
Deixem el carrer asfaltat, girem a mà esquerra i entrem a un bosc de castanyers, avellaners i algun faig. En cinc minuts de pujada per un camí de terra, arraconada al costat d’un camp de mongetes, trobem la font de Les Païtides i un altre poema. És de Guerau de Liost i està molt esborrat. ‘Entre les feixes esgraonades, cada una d’elles com un retall, brollen tes aigües mai estriades, com ansa llisa de pur cristall.’ Caram, tampoc és fàcil! Per això millor centrar-nos en les païtides. ‘Sabeu qui són, canalla? Són les dones d’aigua que viuen al Montseny. Són molt guapes i sempre porten vestits blancs. Renten la roba i els llençols als gorgs i les fonts. De vegades se n’obliden algun. Compte, a veure si en trobem!’
L’excursió segueix travessant el bosc, ara per un sender estret. Trobem les encantadores fonts del Noi Gran i del Ferro, aquesta amb un característic gust metàl•lic. Veiem més versos, de Guerau de Liost, Carles Riba i Maria Antònia Salvà. Però ni rastre dels llençols de les Païtides…llàstima.
El sender desemboca a un altre camí ample. Sortim del bosc, el paisatge s’aclareix i davant nostre hi trobem el gran Montseny, esplèndid, amb la Creu del Matagalls i la silueta de l’ermita de Sant Segimon. Des d’aquí només es veu bosc i més bosc. I algunes grans masies disperses. Passem pel davant del mas El Martí, on ara s’hi fan celebracions, i arribem a La Vila, una finca enorme, amb diverses cases i capella pròpia. Diuen que en aquesta casa pairal hi va haver una reunió important de diversos generals, que van acabar iniciant la Tercera Guerra Carlina, a finals del segle XIX. Poca broma.
Tornem a la idea de trepitjar fulles. El mapa indica que som a prop del famós castanyer que busquem des que hem sortit de Viladrau. I quan hi arribem, sorpresa: no està sol! Són almenys quatre arbres enormes, amb soques gruixudes i escorces que fan dibuixos gairebé psicodèlics. Ens acostem al castanyer de les nou branques, que ara en són només set perquè els anys no perdonen. Està ben foradat i a dins n’hi cabem uns quants. Diuen que aquests arbres són molt intel•ligents, i es desfan d’aquelles branques o parts de la soca que no necessiten. Doncs aquest castanyer deu ser molt llest, perquè ha aconseguit sobreviure anys i panys!
Intentem fer una rotllana per abraçar-lo…impossible! El proper dia haurem de ser més colla. Es calcula que el tronc fa sis metres i mig de perímetre i vint-i-tres metres d’alçada. Un senyor arbre, vaja, que deu haver rebut infinites abraçades de follets, païtides, poetes i milers de criatures. Al seu voltant, ens fem un fart de trepitjar fulles. I quan ens en cansem, tornem al poble. Ens queden uns vint minuts de caminada per tancar aquesta ruta circular i tornar a ser al cotxe.
-La ruta: Uns sis quilòmetres. Entre 1:30h i 2h segons el ritme dels nens.
-Un mapa: Espai Montseny, Carrer Migdia 1, Viladrau. La ruta està ben marcada amb senyals.
-Imprescindible: Bon calçat i una mica de menjar per picar.
-Rutes guiades:
Centre CIEP Santa Marta Guiatges, programes educatius i alberg. Fan caixes-regal amb guiatges per a grups.
Educa Viladrau. Passejades, programa d’activitats pedagògiques. Fa rutes amb GPS i geocatching.
