Atenció: busco una activitat cultural que motivi a un adolescent, que NO tingui a veure amb les pantalles i que li faci obrir els ulls al món. Pot ajudar que sigui cridanera, transgressora i clarament crítica, com li pertoca ser al meu adolescent. Trobada! Anirem a conèixer el món, segons…
“Mama, això és un rotllo! Un altre poble, una altra església, una altra plaça….I aquí què hi ha per veure? Jo passo! Em quedo al cotxe escoltant música…” A algú li sona, això? Hi ha algun pare/mare d’adolescent a la sala? Quan la família creix (en edat, em refereixo) a vegades…
Andorra, el país dels Pirineus. És ple de pistes d’esquí, bancs, perfumeries, estancs i botigues de formatges. Gairebé tothom hi ha anat a fer un bany calent i s’ha encallat a les cues de la frontera.
I a més a més de tots aquests tòpics, què en sabem dels andorrans? Doncs resulta que Andorra és un país de paisatge espectacular i història ben antiga. Els he promès a la família que faríem un viatge en el temps per anar-los a conèixer. I sense cansar-nos massa.
Ni tan sols haurem de sortir de casa.
DESCOBRIM UNA ALTRA ANDORRA
Això sí, em refereixo a una casa enorme. I per trobar-la ens cal anar al carrer Major de Sispony. Es tracta de Casa Rull, una de les finques més importants de la parròquia de la Massana, que des de l’any 2.000 és un museu.
A l’estiu, durant les vacances de l’escola, ens agrada “baixar” almenys un dia a Barcelona a fer el turista. Solem triar un lloc emblemàtic o un museu interessant, ramblegem una mica i aprofitem per badar davant els aparadors. Tot és gran, diferent i estimulant.
Aquest cop em ronda pel cap Gaudí. Sento una gran debilitat per la seva obra, ho reconec. Tot el que va fer m’inspira i em posa de bon humor. Quin paio tan diferent! Creativitat desbordant, valentia, color. En aquest mateix blog podeu llegir un post que vaig dedicar als Jardins Artigas, de la Pobla de Lillet.
Gaudí em fascina. I no hem posat mai els peus a la Casa Batlló. Així que, avui, ja tenim destí.
ANEM A VISITAR UNA CASA?
Si, en concret un bloc de pisos residencials de Barcelona. Al Passeig de Gràcia. Us agradarà. “Recordeu que a l’escola heu treballat el trencadís? Si, allò que feu enganxant trossos estripats de paper de colorins. Bé, semblant… Avui em veurem.”
En els últims anys he visitat, en diverses ocasions, Món Sant Benet, entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles. El trobo un lloc molt agradable, que no em cansa mai. El monestir és fantàstic i l’entorn molt bonic. A més, la fundació que gestiona l’espai des de fa uns quants anys, té l’encert d’oferir visites guiades de temàtica diversa. Hi he estat seguint els passos dels monjos que van fer créixer el monestir medieval. M’he passejat pels horts que l’envolten, on es conreen verdures i hortalisses tradicionals de la comarca. Un capvespre d’estiu recordo que vam perseguir els personatges màgics de la companyia Gog i Magog entre els murs de pedra.
Aquest cop ens han temptat les ànimes. Les d’un pintor i una venedora ambulant, que ronden pels jardins, el claustre i les galeries de Sant Benet.
Sou una família intrèpida?
En la primera part d’aquest post havíem quedat que els intrèpids són curiosos de mena, no els importa suar la pell per descobrir racons nous, tant els fa posar els peus dins del riu, i no tenen por de les històries d’éssers misteriosos, com les bruixes o els fantasmes. Aquests som nosaltres! I per això ens hem apuntat al programa Família Intrèpida, que ofereixen els albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Ens hem passat un llarg cap de setmana coneixent Sant Joan de les Abadesses, allotjats a l’alberg rural Ruta del Ferro.
Si voleu saber com comença la història, podeu clicar aquí: Familia Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses, primera part .
Però, si ja sabeu de què va la cosa…, seguim!
La història del nostre petit país es plena de batalles, invasions i reconquestes. I els castells n’eren els principals escenaris. Malgrat tanta brega, hi ha moltes fortificacions que han sobreviscut, en condicions de conservació diversa, es clar. Ara mateix, n’hi ha força que es poden visitar. A una quarantena llarga s’hi fan rutes guiades. Molts d’aquests castells són privats i obrir-los al públic els ha permès recollir uns diners per mantenir-los, perquè la seva conservació és costosa. Un dels pioners en acollir visites va ser Florejacs, a la Segarra. Els seus propietaris van seguir l’exemple de molts “Chateaux” francesos.