Busco un pla per passar el dia sencer, un festiu d’entre setmana, amb tot la família. Som catorze, amb edats d’entre els sis anys i els vuitanta-u. Què podem compartir en aquesta sortida? Un pla farcit de “pes”: paisatge, paladar i Penedès. A mi m’agraden les pilotes de futbol, els…
Teníem ganes d’anar a trepitjar fulles seques, a veure paisatges colorits. Però sense cap pretensió. Ni amb l’ànim de caminar, ni de fer cap taller, res de visites concertades, res d’objectius ni presses. Només respirar tardor. I ens hem perdut per la vall del Bisaura, fins arribar a Vidrà.
UN TERRITORI AMB MÉS DE MIL ANYS D’HISTÒRIA
El Bisaura és una zona coneguda pels excursionistes i els ciclistes, perquè hi ha molts itineraris cap a llocs sorprenents. La serra de Milany i Santa Magdalena, els bufadors de Llaers, el santuari de Bellmunt. Una muntanya mitja, molt boscosa, frescal i força salvatge. Que en aquesta època canvia de tonalitats cada dia.
En els últims anys he visitat, en diverses ocasions, Món Sant Benet, entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles. El trobo un lloc molt agradable, que no em cansa mai. El monestir és fantàstic i l’entorn molt bonic. A més, la fundació que gestiona l’espai des de fa uns quants anys, té l’encert d’oferir visites guiades de temàtica diversa. Hi he estat seguint els passos dels monjos que van fer créixer el monestir medieval. M’he passejat pels horts que l’envolten, on es conreen verdures i hortalisses tradicionals de la comarca. Un capvespre d’estiu recordo que vam perseguir els personatges màgics de la companyia Gog i Magog entre els murs de pedra.
Aquest cop ens han temptat les ànimes. Les d’un pintor i una venedora ambulant, que ronden pels jardins, el claustre i les galeries de Sant Benet.
La tardor fa soroll de fulles seques. I per trepitjar-ne unes quantes hi ha una ruta encantadora a Viladrau, molt clàssica i ben marcada. Només cal seguit el sender SL-C81 ‘El castanyer de les nou branques, senyalitzat amb franges verdes i blanques. A l’Espai Montseny ens han donat el mapa del municipi. ‘Quan trigarem a fer la caminada?’ Res, hora i mitja, dues a tot estirar, a ritme de criatures de sis i deu anys. Sempre i quant no ens entretinguem a buscar follets, que ens aquests boscos segur que n’hi ha uns quants. ‘I què veurem?’ Doncs fonts que ragen aigua de gustos diferents, poemes escrits fa molts anys, castanyers enormes i fulles, moltes fulles. Perquè en volíeu trepitjar, oi?