Busco un pla per passar el dia sencer, un festiu d’entre setmana, amb tot la família. Som catorze, amb edats d’entre els sis anys i els vuitanta-u. Què podem compartir en aquesta sortida? Un pla farcit de “pes”: paisatge, paladar i Penedès. A mi m’agraden les pilotes de futbol, els…
És una d’aquelles excursions per triomfar. Vagis amb qui vagis i a qualsevol època de l’any. Un gran salt d’aigua, un enorme forat a la roca, un gorg transparent, i tot envoltat de bosc. El paisatge fa la seva màgia! “Pel camí no veiem res, només arbres i roques. Hem…
Teníem ganes d’anar a trepitjar fulles seques, a veure paisatges colorits. Però sense cap pretensió. Ni amb l’ànim de caminar, ni de fer cap taller, res de visites concertades, res d’objectius ni presses. Només respirar tardor. I ens hem perdut per la vall del Bisaura, fins arribar a Vidrà.
UN TERRITORI AMB MÉS DE MIL ANYS D’HISTÒRIA
El Bisaura és una zona coneguda pels excursionistes i els ciclistes, perquè hi ha molts itineraris cap a llocs sorprenents. La serra de Milany i Santa Magdalena, els bufadors de Llaers, el santuari de Bellmunt. Una muntanya mitja, molt boscosa, frescal i força salvatge. Que en aquesta època canvia de tonalitats cada dia.
Aquest post serà breu de text, però ric en fotografies. I ja us aviso que serveix per fer “propaganda” d’un article del qual n’estic especialment satisfeta. El publica la revista “Experiències” d’aquest semestre primavera-estiu. I parla del Geoparc de la Catalunya Central.
Què és un Geoparc?
Un Geoparc és un territori definit amb una geologia excepcional, que ha condicionat el paisatge i la manera de viure-hi. Als anys 90 la inquietud de certs geòlegs per protegir aquests llocs, únics al planeta, va derivar en la creació d’una xarxa de Geoparcs que ha anat creixent. Actualment n’hi ha 120 a tot el món, 69 a Europa, 11 a Espanya i 1 a Catalunya. I cada any es presenten noves candidatures, com la de la Conca de Tremp-Montsec.
A un Geoparc hi podreu fer visites excepcionals. Coves, falles, mines, muntanyes, penya-segats, congostos. El geoturisme implica trepitjar paisatges insòlits, però també fer esports a la natura, visites culturals o tastets dels productes d’un territori.
S’ha acabat definitivament l’hivern, o no?
Això us ho sabran dir, millor que ningú, les marmotes de Molló Parc. Són especialistes a percebre el canvi d’estació. El real, no pas aquell que ens marca el calendari. Quan ja s’han ben atipat de dormir i els budells els comencen a roncar de tanta gana, treuen el nas del cau. Si la temperatura és bona i senten flaire de flors acabades d’esclatar, senyal que es poden desvetllar.
Com pot ser que la neu encisi tant als nens? A la majoria, si més no?
Ja fa unes quantes temporades que uns bons amics ens conviden a passar el cap d’any al nord del Pallars. Si trobem neu a les valls no ens calen gaire més distraccions. Enfundem la canalla en uns pantalons impermeables, mitjons gruixuts i unes bones botes. I els guarnim amb gorros i uns guants que no tringuen gens a mullar-se. I a campar per qualsevol camí o sender!
Aquest any ens ha fet gràcia anar fins el Gerdar de Sorpe, perquè un dels nanos l’havia visitat a la tardor, de colònies. Doncs cap a l’avetosa!