Com pot ser que la neu encisi tant als nens? A la majoria, si més no?
Ja fa unes quantes temporades que uns bons amics ens conviden a passar el cap d’any al nord del Pallars. Si trobem neu a les valls no ens calen gaire més distraccions. Enfundem la canalla en uns pantalons impermeables, mitjons gruixuts i unes bones botes. I els guarnim amb gorros i uns guants que no tringuen gens a mullar-se. I a campar per qualsevol camí o sender!
Aquest any ens ha fet gràcia anar fins el Gerdar de Sorpe, perquè un dels nanos l’havia visitat a la tardor, de colònies. Doncs cap a l’avetosa!
Ens ve de gust a tots, perquè és un bosc molt especial. Forma part de l’anomenada Mata de València d’Àneu, el bosc d’avets més extens i ben conservat de la Península Ibèrica. I es troba just on comença la zona de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici .
La neu ens deixa arribar fins al refugi del Gerdar . Més enllà, les màquines no han netejat la carretera. Tant és! Tots ja tenim ganes de trepitjar flonjo! Arribem caminant fins l’aparcament del Callau, des d’on surten moltes rutes excursionistes. Cap a la vall i els estanys de Cabanes, el poble de Son, el refugi Pla de la Font, Espot… Apunteu-vos aquesta zona per venir a fer cames en qualsevol època de l’any! Hi ha senders amb diferents nivells de dificultat i molt ben marcats. I sempre ho trobareu preciós! A la primavera hi ha un munt de flors i fils d’aigua per tot arreu. A l’estiu els avets, les falgueres i la molsa ofereixen una fresca incomparable. A la tardor els senders són plens de bolets de totes formes i colors. I a l’hivern…doncs hi trobem aquest paisatge de postal!
Avui no tenim massa pretensions, només ens ve de gust un passeig tranquil enmig del bosc. De fet, els nanos no fan res més que tirar-se boles de neu o deixar-se caure allà on veuen un gruix flonjo. Així que, amb aquest ritme de caminada, no podem arribar gaire lluny! Seguim les traces que han deixat alguns excursionistes equipats amb raquetes de neu. És un sender fàcil, que serpenteja entre els avets. Són altíssims i posen problemes al sol per tocar terra. Però quan un raig aconsegueix filtrar-se entre les branques…brilla! Els flocs de neu en suspensió creen un efecte màgic, encantador, superb.
Des de sempre la gent de les Valls d’Àneu han tret profit de l’avetosa. Antigament tallaven fusta per vendre-la i treure’n rèdits. Però també per construir les seves cases i bordes, fer mobles i cremar a les llars de foc. Se’n treia carbonet i s’hi deixava pasturar els ramats. Sempre procuraven conservar els millors exemplars, els arbres més drets i valents, que contribuïen a regenerar el bosc. Per això, avui en dia la Mata de València d’Àneu és un lloc únic. Amb prou feines aconseguim arribar fins a riu de Cabanes, que baixa glaçat. Les formes que fa el gel a les petites cascades o al voltant de les roques són ben artístiques.
Potser avui no haurem caminat gaire, però aquest sender ens ha permès traslladar-nos a un altre món, blanc, fred, bonic i serè. Malgrat que, brrrr! M’acaba d’entrar una bola de neu pel clatell!
-Arribar: Carretera del port de la Bonaigua. Passat Esterri d’Àneu, València d’Àneu i Sorpe, trobareu un trencant a ma esquerra. Porta a l’hotel Els Avets i, un quilòmetre més enllà, hi ha el refugi del Gerdar i l’aparcament del Callau.
–La ruta: Des del refugi al riu potser no arriba al quart d’hora! Poseu-hi vint minuts, o mitja hora, si ens entretenim amb la neu. Però insisteixo! Des d’aquest punt podeu fer rutes més llargues i precioses.
-El refugi: al refugi del Gerdar us hi podeu quedar a menjar i a dormir. Fan excursions guiades, cursos i tallers, sortides culturals i lloguen raquetes de neu!
-Imprescindible: bon calçat i roba per a la neu. Trobareu mapes de la zona al mateix refugi, a l’oficina de turisme d’Esterri d’Àneu o a la Casa del Parc Nacional d’Espot.
