Preneu nota. Aquest any 2015, el dia de Corpus Christi s’escau el dijous 4 de juny. Ho dic ja, d’entrada, perquè en aquest post parlo d’un fet enigmàtic que passa aquest dia de l’any en concret. Podeu veure un ou saltar i rodolar, durant hores, al capdamunt d’una font.
No us sembla una tradició curiosa, “l’ou com balla”?
Sempre m’ha semblat una de les més singulars d’aquest petit país nostre.
L’any passat vaig quedar amb una de les octogenàries de la família per fer un passeig tranquil pel centre de Barcelona. Ja que parlem d’ous, ella viu al rovell, al Barri Gòtic. I sempre és un plaer anar a donar un tomb pel veïnat, agafades del bracet, esquivant les bandades de turistes que fotografien la ciutat a tort i a dret.
Li vaig demanar de trobar-nos el Dijous de Corpus, perquè em feia especial il•lusió anar a la recerca d’ous dansaires. A Barcelona se’n poden veure a gairebé una desena de llocs, la majoria al voltant de la catedral. Són a dins dels claustres més bonics i antics del Gòtic, i també en alguns patis i jardins romàntics.
Per si sols, aquests racons ja em semblen màgics. Són tranquils, la fressa de la ciutat no s’intueix per enlloc. Només se sent la remor de les pedres, que parlen d’històries molt llunyanes. I el soroll divertit de l’aigua dels brolladors. Per Corpus, les fonts s’engalanen amb flors i fruites de temporada, sobretot cireres ben vermelles. I això encara les fa més boniques.
A Barcelona, sembla que “l’ou com balla” es va celebrar per primera vegada a la Catedral, el 1637. Poc a poc la tradició es va anar estenent a d’altres raconades, com la Casa de l’Ardiaca. I a finals del segle XX s’hi van afegir d’altres llocs de la ciutat i diverses poblacions catalanes.
I què simbolitza aquest ou que brinca per sobre l’aigua?
Una de les teories diu que representa l’Eucaristia el dia de Corpus. L’ou blanc queda mig suspès sobre una font adornada amb cireres vermelles. És a dir: la Sagrada Forma s’enlaira sobre un calze guarnit amb robins.
Segons una altra teoria, “l’ou com balla” té una explicació més biològica. Representa la plenitud de la primavera, la vida que reneix, l’esclat de la fecunditat.
És tan simple com fascinant. Un ou, posat sobre una font, que puja i baixa, no para de rodolar, empès per la força del raig d’aigua. Si te’l mires fixament, arriba a ser hipnòtic. Com és que no cau gairebé mai? I quan cau, com és que l’aigua el torna a impulsar fàcilment cap al cel?
Diuen que la superfície corba de l’ou hi té molt a veure. També s’explica que, abans de col•locar-lo sobre el sortidor, l’ou es buida i es segella el forat amb cera. I ja està. És tan lleuger que vola! I la veritat, no ho he preguntat mai, però em nego a pensar que els ous siguin còpies de plàstic!
Cap al migdia, la tieta de Barcelona i jo havíem aconseguit veure, gairebé, mitja dotzena d’ous. I pel que fa a les fotos, no ens guanyava pas cap turista de pell rogenca. Però els peus ens demanaven una treva, una excusa perfecta per quedar-nos a la terrassa del museu Marès. Orxata fresca, aroma de flors i, de fons, el sonar incansable del brollador.
-Quan: Dijous de Corpus. Aquest any 2015 s’escau el 4 de juny. A Barcelona, la tradició s’allarga durant tot el cap de setmana. L’entrada és gratuïta.
-On: Claustre de la Catedral, Casa de l’Ardiaca, jardins del museu Frederic Marès, jardins de l’Ateneu Barcelonès, claustre de l’església de Santa Anna, claustre de la Basílica Puríssima Concepció, parròquia de Sant Jeroni de Montbau, claustre del monestir de Pedralbes, taller escola de Sant Camil.
-Altres llocs: Plaça Pius XII d’Igualada, jardí de l’Enrajolada de Martorell, plaça de l’església d’Arenys de Munt, catedral de Tarragona, claustre de la Seu de Manresa, Museu del Càntir d’Argentona, placeta de Sant Jaume de Cardona.
-Atenció: els llocs i dates poden variar segons les poblacions. Consulteu les agendes!
