Calceu-vos bé perquè avui ens toca caminar….una mica.
Bé, força. I lluny. Aproximadament uns set-cents anys enrere, cap al segle XIV. Us proposo seguir el recorregut de la sèquia medieval més llarga i més ben conservada de Catalunya. Recull d’aigua del riu Llobregat a Balsareny i la porta fins a Manresa, on rega 600 hectàrees d’horta i permet que unes 115.000 persones obrin l’aixeta. La gràcia d’aquest canal del Bages és que està fet d’història, enginyeria, paisatge i activitat humana.
La sèquia de Manresa fa vint-i-sis quilòmetres de llarg!
Però no us espanteu. Només en farem….vint-i-dos.
ANYS DE SET I SEQUERA
Al segle XIV Manresa va patir una sequera tremenda. Els pocs torrents i pous de la zona es van eixugar. L’aigua del riu Cardener no es podia beure de salada que era, perquè travessa la vall salina de Cardona i Súria. I el Llobregat passa lluny de la ciutat. Però potser hi havia una solució. Construir una sèquia per desviar l’aigua d’aquest riu, una obra hidràulica enorme i esperançadora. El canal, però, havia de travessar moltes terres. I hi ha qui va arrufar el nas.
Va costar molt, acabar el rec! Baralles amb els propietaris dels terrenys que travessava. Un litigi amb el Bisbe de Vic que va aturar les obres durant set anys. La pesta negra que va matar mitja ciutat. El rei Pere III havia donat permís per construir la Sèquia al 1337, però l’aigua no hi va córrer fins al 1380.
Els esforços van valdre molt la pena. La ciutat que tenia set es va transformar en un oasi. Muralles enllà, va anar creixent el regadiu. L’aigua va arribar a les fonts, als obradors de teixit, als molins de farina, draps i pólvora. I més endavant, a les fàbriques i a les cases.
EL CAMÍ QUE TOCA L’AIGUA
Coneixent la història, encara em fa més gràcia posar-me les botes. El Camí de la Sèquia es pot recórrer de punta a punta. És un sender que van obrir els sequiaries per fer-ne el mantiment. Des de Balsareny, on es capta l’aigua, fins al Parc de l’Agulla de Manresa, on es reparteix. Està equipat amb senyals indicatives i informacions de quilometratge i recorregut.
Són una vintena llarga de quilòmetres. Però, no ens espantem per la tirada! Són gairebé plans, només hi ha uns deu metres de desnivell. I això és un dels grans misteris d’aquest rec. Encara ningú s’explica com va fer els càlculs el mestre major d’obres, Guillem Catà. Tenia claríssim que, agafant l’aigua sota el castell de Balsareny, arribaria a la ciutat seguint les corbes de nivell.
I com havia de córrer l’aigua? Doncs construint revoltades, mines, túnels i aqüeductes.
UNA OBRA D’ENGINYERIA DE MÈRIT
El sender sempre va arran de canal, no té pèrdua. La sèquia s’amaga, però, en alguns trams concrets. Quan arriba a Sallent topa amb les vies del tren i les travessa per sota. Perdem de vista l’aigua una mica abans d’arribar a l’estació de Potasses del Llobregat. Seguim els rails tot de dret, en direcció Manresa, fins passat el castellet de les mines. Creuem les vies i tornem a trobar la sèquia al costat de la muntanya de runam del jaciment de sal.
Durant l’excursió trobem molts ponts petits de pedra, amb baranes de llosa. Són per passar d’un cantó a l’altre? Doncs no ben bé. Els pontarrons serveixen perquè, en cas de tempesta, l’aigua dels camps de dalt travessi als de baix i no ompli el rec. I si, igualment, va massa ple, hi ha els bagants. Són comportes laterals que es poden obrir si s’ha de buidar la sèquia.
Construir la sèquia va ser tot un èxit i una proesa. Però la gràcia és que, segles després, aquest canal medieval continua funcionant i subministrant aigua a Manresa i a altres poblacions del Bages. No em direu que no té mèrit!
CIRERES, ÀNECS I TOMAQUERES
El sender és preciós. Estret, gairebé sempre tocant l’aigua. De tonalitats canviants, adornat amb cirerers, roselles, espigues de blat o pàmpols de vinya. I ple de fauna: ànecs, esquirols, bernats pescaires…Passem pel costat de cases de pagès històriques, com el Mas de les Coves. Caminem gairebé a tocar de la muntanya de runa salina de la Botjosa. En alguns trams la sèquia entra a dins el bosc i és molt tranquil·la i silenciosa. També passa a tocar de camps de cereals i horts.
El recorregut acaba al Parc de l’Agulla, on hi ha un enorme llac artificial que funciona de reserva d’aigua. Té una capacitat de 200.000 metres cúbics. Des d’aquí es gestiona el cabal que ha d’arribar a la ciutat i a l’horta de Manresa. El Parc és també un dels llocs preferits de la gent de la zona per anar a passejar, a jugar amb les criatures o a fer esport.
UN GRAN LLAC AMB VISTES
No us enganyaré….Aquesta excursió per la sèquia van ser una vintena de quilòmetres meravellosos, molt distrets, envoltats d’un paisatge de primavera esplèndid.
Però cap al final, el mal als peus no me’l va estalviar ningú! Per sort, en arribar al Parc de l’Agulla hi va haver premi: parada merescuda al Berenador, un establiment amb un bon assortit de begudes refrescants i reconstituents
El Berenador és una casa de sequiaires, transformada en bar i restaurant. Té una privilegiada terrassa a la riba del llac, amb les més vistes més assolellades i panoràmiques de Manresa: la cara nord de Montserrat de teló de fons. Recomanable a qualsevol hora, per fer menú de dia o de nit, l’esmorzar, l’aperitiu o la copa a la fresca. Asseguren que preparen gin tònics amb amor.
Us he deixat més imatges de l’excursió en aquest álbum: La Sèquia de Manresa
QUE HEU DE SABER:
-Recorregut. 24,8 quilòmetres, entre la presa del Manresans de Balsareny i el Parc de l’Agulla. No cal fer tot el camí de tirada! Es pot agafar des de diferents accessos per escurçar-lo. L’itinerari passa per Balsareny, Vilafruns, la Rampinya, la Botjosa, Polígon Pla de Santa Anna, Santpedor i Sant Iscle.
-Important. sender estret que sovint obliga a caminar en fila. No hi ha tanques de protecció, així que atenció amb els nens petits. No és recomanable fer-lo amb bicicleta.
-Temps. Doncs això depèn del vostre estat físic i de les parades que vulgueu fer. Nosaltres vam començar la ruta a Balsareny mateix. Són 22 quilòmetres fins a Manresa. Vam trigar 4h15’ de caminada, més uns 20’ de parada per esmorzar.
-Mapa. Editat pel Parc de la Sèquia, l’entitat que gestiona el sender. És un tríptic amb mapa, indicacions i descripció dels llocs per on es passa. El trobareu al punt d’informació Infosèquia.
-Llibre. “La sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval.” Josep Alert i Pol Huguet. Cossetània Edicions.
-Article. Revista Descobrir Catalunya 234, agost 2017.
-Transport. Si voleu fer la ruta lineal haureu de deixar un cotxe a cada banda. O utilitzar el transport públic. L’empresa ALSA enllaça les poblacions d’aquesta zona amb autobús.
-Altres Equipaments. La història d’aquesta obra hidràulica s’explica en diversos equipaments. A l’Infosèquia hi ha una maqueta de tot el recorregut. Al Museu de la Tècnica de Manresa, situat dins dels dipòsits vells, hi ha una exposició permanent amb material antic. I al Centre de l’Aigua Can Font, diverses exposicions sobre l’ús de l’aigua.
-La Transèquia. Convocatòria popular per fer el sender caminant, corrent, en bici o en handbike. La Transèquia es fa sempre un cap de setmana posterior a la Festa de la Llum, el 21 de febrer. Es commemora el miracle que va permetre acabar les obres! Hi ha diversos punts de sortida, segons els quilòmetres que vulgui fer cadascú.
Ideal perquè ho teniu tot organitzat, transport, avituallaments, animació.
O no tan genial perquè és multitudinària. En alguns trams potser haureu de fer cua i tot!
-El Berenador. A la Carretera de Santpedor, s/n. 08243, Manresa. Telf. 93.874.10.14
Menú diari 15€, menú cap de setmana 20€, carta de plats combinats a partir de 8€. Sempre obert. A partir de les 8 del matí. A la zona hi bufa sempre el vent, no us oblideu una jaqueta!
