Família, avui anem de festa. Poseu-vos roba vella, d’aquella que no us estimeu gens perquè, probablement no la podreu tornar a fer servir més. Per cert, us fan por les bèsties? Doncs, ho teniu una mica pelut, perquè justament aquesta festa consisteix a anar a caçar ossos a Prats de Molló!
Va! No us espanto més, que no n’hi ha per a tant. Segur que tornareu a casa sense ni una rascada. Com a molt tornareu ben bruts de sutge.
JA HA MARXAT, L’HIVERN?
Aquesta sortida, com us ho diria, va deixar els nanos sorpresos, una mica esglaiats…i molt, molt bruts. Resulta que pels volts de la Candelera, a principis de febrer, i, segons la tradició popular, els ossos del Pirineu comencen a despertar-se de la hibernació. Surten de la cova i, segons el temps que fa, se’n tornen a dormir o se’n van a explorar món. Aquesta història serveix de base a moltes festes que se celebren a diferents municipis dels Pirineus, Andorra, la Catalunya Nord, Osca i Castelló. Sol passar que l’os ronda pels pobles i espanta la gent. I els més valents s’atreveixen a empaitar-lo, capturar-lo, i finalment, “afaitar-lo”.
ELS OSSOS DEL VALLESPIR
Nosaltres hem anat a “caçar” bestioles a la Catalunya Nord. Al Vallespir hi ha tres pobles on aquesta festa és tan ancestral i peculiar que han presentat candidatura perquè sigui considerada patrimoni mundial de la Unesco. Sant Llorenç de Cerdans, Arles de Tec i Prats de Molló. Cadascuna persegueix els ossos a la seva manera, però les tres festes són igual d’espectaculars.
A la Festa de l’Os de Prats de Molló hi he anat unes quantes vegades. Fa anys m’hi va convidar la Jeanne Maison. Em va fer de guia en una de les excursions que vam fer per a un programa de televisió. I no ens havíem dit adeu que ja m’oferia casa seva per tornar al poble en un dels seus dies més festius. Ella era una de les responsables de vestir els ossos. No vaig poder tenir millor amfitriona! Aquell cop, la “convidada” va acabar per terra, envestida per una enorme bèstia. Resulta que, als que hi van per primera vegada, se’ls abraça ben fort! Tot un honor!
Fa un parell d’anys, hi vaig tornar amb la família. Casualment, el fill gran de la Jeanne, en Guillem, era un dels tres ossos. Endevineu què ens va passar?
TRES BÈSTIES QUE FAN POR!
A Prats de Molló hi ha tres grups: els ossos, els caçadors i els barbers. Al matí tot el poble es troba als cafès i a les places per esmorzar o fer l’aperitiu.
Al migdia tothom puja al capdamunt del poble, al Fort Lagarde. I es menja una mica, pa amb paté o el que hi hagi a la carmanyola. A quarts de dues, es comencen a vestir els tres ossos. Antigament portaven pells autèntiques. Però quan els ossos de veritat van desaparèixer dels Pirineus, es va començar a utilitzar sacs i pells de xai. També porten un barret i un bastó de fusta molt llarg.
I molt important. Què els dona l’aspecte ferotge? Doncs que s’omplen els braços, les mans i la cara amb una mescla d’oli i sutge. Ben emmascarats!
CORREU, QUE JA VENEN!
Quan els tres ossos estan llestos, comencen a bramar, i s’acosten, amenacants, a les muralles de la fortificació. Des d’allà els veu la gent que és al poble. Prepareu-vos, perquè comença la festa de debò! Els ossos baixen per la costa perseguint tothom. Sobretot, però, les dones i les noies, perquè diuen que en despertar-se de la hibernació tenen gana…de tot tipus, per entendre’ns.
Quan t’atrapen, et marquen amb les seves mans brutes. Si volen, t’abracen i et tomben. Llavors, la quadrilla de caçadors que l’acompanyen, disparen les seves armes de fogueig. I l’animal deixa anar la seva presa. Es torna a untar les mans i la cara amb oli i sutge… i, apa! Segueix buscant brega!
LA LLUITA DEL BÉ CONTRA EL MAL
El ritual acaba sempre de la mateixa manera. Després d’esverar tot el poble, els ossos arriben a la plaça del Firal. Allà s’enfronten amb els “barbers”, uns personatge vestits de blanc i amb la cara enfarinada. I tenen les de perdre. L’home demostra que és més fort. Els barbers capturen les bèsties, les lliguen amb unes cadenes i les porten al mig de la plaça. I les “afaiten”. Els treuen els vestits i els llencen al públic. La Festa acaba amb una dansa tradicional.
Tot plegat són un parell d’hores ben emocionants que passen pels carrers antics del poble de Prats de Molló. Eps! Podeu amagar-vos, o mirar la festa molt de lluny. Però ja us dic que la gràcia és perseguir l’os. Provocar-lo amb les cançons que tothom se sap de memòria. I enfrontar-s’hi.
LA MARCA NEGRA DE L’OS
Potser us sembla una mica bèstia, tot plegat. Però, sabeu què us dic? Que si al final de la festa no has quedat una mica negre, ni tan sols t’han fet una carícia de sutge… doncs, no té tanta emoció.
La cara i la roba brutes, “la marca de l’os”, es considera un honor, un trofeu a la valentia. I un premi. Quin? Doncs haver viscut, des de dins i intensament, aquesta festa tan autèntica.
Més fotos clicant aquí: Àlbum Festa de l’Os de Prats de Molló
QUAN SE CELEBRA: El diumenge de Carnaval. Els tres pobles del Vallespir procuren no coincidir i es reparteixen tres caps de setmana.
QUANT DURA: Val la pena arribar-hi al matí i dinar al Fort Lagarde per veure com vesteixen els ossos. Un parell d’hores de persecució.
ÉS PERILLÓS? Gens. Podeu veure la festa des de lluny, sense por! No hi ha aglomeracions importants, però sí que hi ha corredisses. Els tres ossos solen ser joves del poble en bona forma. Alguns, membres de l’equip de rugbi. Atenció als placatges!
COM ARRIBAR-HI: Des del Ripollès, per Camprodon, C-38. Des de l’Alt Empordà, per la Jonquera fins al Voló per l’autopista AP-7 o l’N-II. I després per la D-115 per la vall del riu Tec.
