A l’estiu, durant les vacances de l’escola, ens agrada “baixar” almenys un dia a Barcelona a fer el turista. Solem triar un lloc emblemàtic o un museu interessant, ramblegem una mica i aprofitem per badar davant els aparadors. Tot és gran, diferent i estimulant.
Aquest cop em ronda pel cap Gaudí. Sento una gran debilitat per la seva obra, ho reconec. Tot el que va fer m’inspira i em posa de bon humor. Quin paio tan diferent! Creativitat desbordant, valentia, color. En aquest mateix blog podeu llegir un post que vaig dedicar als Jardins Artigas, de la Pobla de Lillet.
Gaudí em fascina. I no hem posat mai els peus a la Casa Batlló. Així que, avui, ja tenim destí.
ANEM A VISITAR UNA CASA?
Si, en concret un bloc de pisos residencials de Barcelona. Al Passeig de Gràcia. Us agradarà. “Recordeu que a l’escola heu treballat el trencadís? Si, allò que feu enganxant trossos estripats de paper de colorins. Bé, semblant… Avui em veurem.”
De fet, ells ja coneixen Gaudí d’altres visites i saben de quin peu calça. I resulta que l’exemple del trencadís per presentar-los “la casa” de seguida em queda curt. Curtíssim. Per començar ens equipen amb una SmartGuide, una guia multimèdia gairebé màgica. Fa aparèixer tortugues i bolets, i fa desaparèixer els turistes! La mini-tauleta utilitza la realitat augmentada i efectes virtuals. Enfoques cap a una lluerna i aquesta es converteix en tortuga. La bestiola comença a moure’s pel sostre. Tu la segueixes amb la videoguia i… Ops! De cop s’atura i es converteix en una altra lluerna, a l’extrem oposat de l’habitació.
Surts al jardí i la mateixa màgia. Enfoques cap el pati amb l’SmartGuide i els turistes desapareixen. Per contra comencen a créixer les plantes, s’enreden a una gelosia i acaben fent un túnel vegetal que ja el voldria qualsevol finca de Barcelona. Un 10 ben gran per a les noves tecnologies! Ens transporten a l’època en que la casa era casa de veïns. I ho fa reproduint el mobiliari, creant efectes especials que fan entendre millor les idees de l’arquitecte i esborrant del mig les desenes i desenes de turistes que, com nosaltres, es passegen bocabadats per la casa.
I aquesta llar de foc? A què us recorda? Mirem la pantalla i… ens apareix un bolet! És que era un geni, en Gaudí! Un gran geni que s’inspirava en les coses més simples.
NENÚFARS, DRACS I MÀSCARES
Més tecnologia. Ens diuen que enfoquem la guia intel•ligent cap a una maqueta de l’edifici. I comencen a passar coses. La realitat virtual ens deixa veure com era la vida de la família Batlló en aquests luxosos apartaments. Als baixos hi aparquen els carruatges i s’hi emmagatzema el carbó que escalfa les vivendes. A la planta noble s’hi passeja la mestressa i les minyones. A les golfes s’hi estenen els llençols. Al terrat hi fumegen unes xemeneies de fantasia.
I encara més tecnologia. A les golfes hi ha una altra maqueta on es projecta un mapping. Explica en què es va poder inspirar Gaudí per decorar la façana que mira al Passeig de Gràcia. A què us recorda, família? Què hi veieu? Doncs Gaudí hi veia un romàntic estany ple de nenúfars. I també un mar i el vaivé les onades. I d’aquí els colors de la ceràmica incrustada a la paret: blaus, verds, marrons…
I els balcons? Què semblen? Són ulls que ens miren? Són màscares! Antifaços, com els que es porten per Carnaval! Ara que ens hi fixem , aquest trencadís de coloraines de la façana podria ben bé ser confeti! I la teulada un barret d’arlequí! Però, un moment….tornem a mirar el ulls, buits, de pedra blanquinosa. Quin aspecte de calavera que tenen també aquests balcons!
Però el que ens impressiona més és la teulada. Pugem al terrat i la tenim a tocar. Com la podríem definir? És una enorme columna vertebral que va de punta a punta de l’edifici, com una espina de peix. A una banda, la teulada està coberta de trencadís. A l’altra…semblen escates! I ja ho tenim, ara ho veiem! És el llom d’un drac! Al capdamunt de la Casa Batlló hi descansa una bèstia de colors que vigila qui va i ve per un dels passejos més animats de la ciutat!
UNA MICA D’HISTÒRIA: UNA CASA DE VEÏNS…DIFERENT
Cotxeres, planta baixa, planta principal amb pati, quatre plantes senceres, golfes i terrat. L’encàrrec és important. Gaudí ha de reformar un edifici, en ple Passeig de Gràcia. És el 1903 i la zona cotitza. Les famílies més riques de la ciutat s’hi fan la casa…i l’aparador.
L’empresari tèxtil Josep Batlló i la seva esposa, l’Amàlia Godó, compren un immoble que gairebé té trenta anys i gens de glamur. El volen enderrocar, però finalment opten per reformar-lo. I confien les obres a un arquitecte emergent i innovador. Li demanen un canvi d’imatge radical, volen una casa que es faci notar, que els faci diferents de la resta.
Gaudí s’hi llueix. Li deixen màniga ample i s’hi aprofita. I la seva creativitat desbordant transforma un edifici “normal”, sobri i clàssic, en una mena de poema dedicat a la natura. L’omple de bolets, flors, cargols i nenúfars, dracs i carnavals, i un mar immens ple d’animals fantàstics. De seguida ens posem tots d’acord: la Casa Batlló és un edifici alegre. S’hi devia viure bé, aquí!
En sortir de la Casa Batlló, un nano de l’edat dels meus li diu al senyor que recull les videoguies: “flipante, me ha encantao… toda la casa”. Em giro i demano, hi esteu d’acord? Del tot, segur. Puntuem la visita i li donem un 9. I el punt que falta? “Mama digues a la gent que vingui a la Casa Batlló, però no a l’estiu ni ens les èpoques que hi ha més turistes, perquè serà més bonica.“Uffff, això serà difícil, Gaudí és molt Gaudí.” Però almenys que consti el consell.
Per cert, sou dels que, mai dels mais, compreu la fotografia que us ofereix el lloc turístic en qüestió? Ho admeto, jo m’hi he deixat calers almenys en dues ocasions. Una a l’Aquàrium, perquè sempre m’ha fet molta gràcia veure tota la família envoltada pels infinits queixals d’un tauró. L’altre ha sigut aquí, a la Casa Batlló. Irresistible, ho prometo. Et deixen sortir a un balconet de la part alta de l’edifici, amb vistes al Passeig de Gràcia. Només és un moment, un flash ràpid, que hi ha cua.
La foto, resulta ser única.
Mapping “El despertar de la Casa Batlló”. Espectacular, no us el perdeu!
HEU DE SABER QUE
-ON ÉS? Molt fàcil de trobar: Passeig de Gràcia, 43. Cantó muntanya. Busqueu una façana plena de colorins. I una cua de turistes davant la porta. Però no us espanteu! Les taquilles solen anar ràpides. La Casa Batlló obre els 365 dies de l’any, de les 9h a les 21h.
-SER EL PRIMER. Voleu tenir la Casa Batlló gairebé per a vosaltres sols? Hi ha la possibilitat de fer la visita “Be the first!”. Es tracta d’entrar abans de les 8:30 del matí, quan les portes encara no són obertes al públic. I un màxim de deu persones! És tot un privilegi…que es paga. Val 36€.
-ALTRES VISITES. Consulteu les diverses possibilitats de conèixer la Casa Batlló. Fan visites teatralitzades molt recomanable per a famílies, una ruta que acaba amb una copa de cava al terrat, la oferta Open Date per entrar el dia que convingui o el FastPass per evitar cues.
-PREUS. L’entrada general val 23,5 els adults. 20,5€ nens entre 7 i 18 anys, els estudiants amb carnet i els majors de 65 anys. 15€ els residents a la província de Barcelona. Menors de 7 anys i socis Club Super 3, gratuït.
-SMARTGUIDE. La guia multimèdia està inclosa en el preu. Val molt la pena utilitzar-la, perquè descobreix múltiples detalls que ens passarien desapercebuts. Està disponible en deu idiomes.
-DISCAPACITATS. A la hora d’adaptar la casa com a museu s’ha tingut molt en compte l’accessibilitat. La visita és apta per a persones amb discapacitats de vista, oïda i mobilitat. Els textos de l’SmartGuide es poden demanar en paper i en format Braille. Hi ha plafons per tota la casa que també utilitzen aquest llenguatge i la maqueta tridimensional de la façana es pot tocar. També es poden palpar moltes parts de la casa. I s’ofereixen cadires de rodes amb les dimensions adequades per pujar amb l’ascensor de la casa.
