L’Escudella de Castellterçol

Aquest post fa olor de fumat i vianda. No en sentiu la flaire? És l’aroma de l’escudella de Carnaval.  Es cuina cada dimarts de Carnestoltes a diversos pobles de Catalunya.

Té noms diferents: escudella, ranxo, sopa… Les receptes són immemorials, totes úniques i ben particulars. En voleu tastar una? Fa anys que no em perdo l’Escudella de Castellterçol. Mmmm…només de pensar-hi ja m’entra salivera!

Els escudellaires s’hi posen ben d’hora. A les set del matí ja fan brasa, un bon foc que ha de durar fins al migdia. Cap a les nou col·loquen les calderes i les omplen d’aigua. I comencen a caure els primers ingredients: sal, oli i llard. En unes calderes a part hi van coent la carn: vedella, carn magra, costella, botifarra crua i negra, pollastre. Tots els ingredients són de Castellterçol, aquests dies els carnissers tenen feina!

Hi ha una trentena de peroles. Quan l’aigua bull, els escudellaires hi tiren la carn cuita i deixen que la barreja vagi fent xup-xup, lentament. L’aigua es redueix, la vianda es fa més tova, hi tiren una mica de pebre, ho arreglen de sal…

Falten vint minuts per servir l’escudella! Doncs ara cal afegir l’arròs i els fideus. Ara si que l’olor s’escampa per tot el poble. És una flaire densa, tradicional, gustosa, d’aquelles que fa venir salivera. Per força!

A la una del migdia l’escudella és a punt. El mossèn la beneeix. Potser hi ha algun petit discurs d’un convidat il•lustre que encara fa obrir més la gana. La gent es va posant en files, davant les calderes. Els escudellaires agafen enormes cullerots i comencen a omplir pots, cassoles, carmanyoles, tasses i olles de totes les mides.

Avui, a Castellterçol, el dinar és plat únic: escudella!

Fa anys que els escudellaires de Castellterçol tenen les mides ben preses a aquesta recepta. És una festa molt antiga que es celebra cada any, el dimarts de Carnaval. 

Durant molt de temps es va cuinar al Call de l’Escudella, un carreró estret al mig del poble. Quan tot era a punt, les peroles es traslladaven a pes fins la Plaça Vella i allà es repartia.  Per fer-ho més còmode, ara ja fa uns quants anys que l’escudella es cuina a la Plaça Prat de la Riba, la més gran i cèntrica.

A Castellterçol l’escudella és gratuïta per a tothom. Només cal que porteu un pot petit i una cullera i us poseu a la cua! Tradicionalment, es menja a la mateixa plaça o en alguns racons del poble.

No es té massa clar l’origen d’aquesta festa, una de les més antigues de Castellterçol. Hi ha qui parla que ja es feia al segle XVI, quan venia molt bé menjar una escudella consistent just abans del dejuni i l’abstinència de la Quaresma. També es diu que es tractava d’oferir un plat calent als forasters que venien al poble per les festes de Carnestoltes. Una altra versió explica que hi va haver una època en què hi havia molts pobres que passaven per les cases a demanar caritat. I en aquesta diada se’ls podia oferir un àpat calòric.  Sembla que a principis del segle XX només es feien unes quatre o cinc calderes. Actualment se’n couen entre vint-i-cinc i trenta!

*Arribar:  Castellterçol està situat a l’altiplà del Moianès, just a mitja hora de Vic, Manresa, Granollers i Sabadell. S’hi arriba per la carretera C-59
*Dia, hora i lloc:  Dimarts de Carnestoltes. A partir de les 7 del matí. Plaça Prat de la Riba.
*Imprescindible:  Porteu un got, olleta o carmanyola. I cullera!  Molta gent, sobretot la canalla, van disfressats.

*Escudelles de dimarts de Carnaval a altres pobles: 

*Escudella de Carnestoltes de Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental: al poble veí també es cuina escudella. I sempre hi ha comparatives, a veure qui la fa més bona! A Sant Feliu hi tiren verdures i pilotilles.

*Sopa de Verges, Baix Empordà:  Els ingredients es recullen per les cases del poble i només la cuinen els homes!

*Lo Ranxo de Ponts, Noguera: És una de les calderades més antigues. Multitudinària, es fan cap a una setantena de calderes d’escudella de pagès.