On anem familia

General

Garoinada a Llafranc

A peu

A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.

Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.

Llegir més

Anem a buscar oli a l’Urgell

Aprendre

No fallen mai. Pel novembre sempre rebo una carta dels amics de Cal Jan, un molí d’oli gairebé centenari de Guimerà. M’avisen que ja fa uns dies que recullen arbequines, que la temporada està sent més o menys reeixida i em recorden que, a partir de la Puríssima, el molí obre portes. Ah! I no s’obliden mai d’afegir-hi un petit regal: una participació d’un número de loteria de Nadal.

Penjo la carta a la nevera per fer memòria que, durant el desembre, toca anar a l’Urgell. A casa, s’ha convertit en una tradició que sovint hem compartit amb família i amics.

I, a més, el rebost ja ho reclama, la veritat!

Llegir més
Encara hi ha certa mandra, però les marmotes ja estan despertes. /© Molló Parc
Encara hi ha certa mandra, però les marmotes ja estan despertes. /© Molló Parc

Les marmotes de Molló Parc

Animals

S’ha acabat definitivament l’hivern, o no?

Això us ho sabran dir, millor que ningú, les marmotes de Molló Parc. Són especialistes a percebre el canvi d’estació. El real, no pas aquell que ens marca el calendari. Quan ja s’han ben atipat de dormir i els budells els comencen a roncar de tanta gana, treuen el nas del cau. Si la temperatura és bona i senten flaire de flors acabades d’esclatar, senyal que es poden desvetllar.

Llegir més

L’Escudella de Castellterçol

Festes i Folklore

Aquest post fa olor de fumat i vianda. No en sentiu la flaire? És l’aroma de l’escudella de Carnaval.  Es cuina cada dimarts de Carnestoltes a diversos pobles de Catalunya.

Té noms diferents: escudella, ranxo, sopa… Les receptes són immemorials, totes úniques i ben particulars. En voleu tastar una? Fa anys que no em perdo l’Escudella de Castellterçol. Mmmm…només de pensar-hi ja m’entra salivera!

Els escudellaires s’hi posen ben d’hora. A les set del matí ja fan brasa, un bon foc que ha de durar fins al migdia. Cap a les nou col·loquen les calderes i les omplen d’aigua. I comencen a caure els primers ingredients: sal, oli i llard. En unes calderes a part hi van coent la carn: vedella, carn magra, costella, botifarra crua i negra, pollastre. Tots els ingredients són de Castellterçol, aquests dies els carnissers tenen feina!

Llegir més

El Pessebre dels Oficis Perduts

Festes i Folklore

Arribem a Sant Guim de la Plana a primera hora de la tarda, perquè volem veure el poble amb claror de dia. Tenim el temps just per fer un tomb pel casc antic, on es fa el pessebre. I ja quedem encantats amb els carrers estrets, les arcades, els racons amagats. Tot de pedra vella i fusta esquerdada: l’escenari promet.

Però comença a ploure. A bots i barrals. I això ens fa témer que la nostra sortida a la Segarra quedarà frustrada. A Sant Guim, però, s’estimen molt el seu pessebre i poques vegades n’han anul•lat una sessió. Al poble hi viuen unes noranta persones, que solen ‘reclutar’ familiars, amistats i gent dels municipis veïns per poder fer les actuacions. L’Associació Cultural La Marinada, que va començar el pessebre als anys vuitanta, acaba reunint més de tres-centes cinquanta persones, entre actors i membres de l’organització. L’esforç per vestir tothom, recrear els espais, buscar eines antigues, decorar totes les estances i atendre els visitants és enorme.

Ens diuen que el pessebre es farà! Prenem el paraigua i fem cua sota la pluja. Ens ofereixen una tassa de caldo calent, així que l’espera no es fa tan pesada. Finalment, obren la porta del castell medieval de Sant Guim.

I entrem en un món… màgic.

Llegir més
Navigate