Espais naturals

La sèquia de Manresa

Calceu-vos bé perquè avui ens toca caminar….una mica. Bé, força. I lluny. Aproximadament uns set-cents anys enrere, cap al segle XIV. Us proposo seguir el recorregut de la sèquia medieval més llarga i més ben conservada de Catalunya. Recull d’aigua del riu Llobregat a Balsareny i la porta fins a…

Respirant tardor a Vidrà

Teníem ganes d’anar a trepitjar fulles seques, a veure paisatges colorits. Però sense cap pretensió. Ni amb l’ànim de caminar, ni de fer cap taller, res de visites concertades, res d’objectius ni presses. Només respirar tardor. I ens hem perdut per la vall del Bisaura, fins arribar a Vidrà.

UN TERRITORI AMB MÉS DE MIL ANYS D’HISTÒRIA
El Bisaura és una zona coneguda pels excursionistes i els ciclistes, perquè hi ha molts itineraris cap a llocs sorprenents. La serra de Milany i Santa Magdalena, els bufadors de Llaers, el santuari de Bellmunt. Una muntanya mitja, molt boscosa, frescal i força salvatge. Que en aquesta època canvia de tonalitats cada dia.

Geoparc Catalunya Central

Aquest post serà breu de text, però ric en fotografies. I ja us aviso que serveix per fer “propaganda” d’un article del qual n’estic especialment satisfeta. El publica la revista “Experiències” d’aquest semestre primavera-estiu. I parla del Geoparc de la Catalunya Central.

Què és un Geoparc?
Un Geoparc és un territori definit amb una geologia excepcional, que ha condicionat el paisatge i la manera de viure-hi. Als anys 90 la inquietud de certs geòlegs per protegir aquests llocs, únics al planeta, va derivar en la creació d’una xarxa de Geoparcs que ha anat creixent. Actualment n’hi ha 120 a tot el món, 69 a Europa, 11 a Espanya i 1 a Catalunya. I cada any es presenten noves candidatures, com la de la Conca de Tremp-Montsec.

A un Geoparc hi podreu fer visites excepcionals. Coves, falles, mines, muntanyes, penya-segats, congostos. El geoturisme implica trepitjar paisatges insòlits, però també fer esports a la natura, visites culturals o tastets dels productes d’un territori.

L’Arborètum d’Espinelves

Crec que, almenys un cop a la vida, tots nosaltres hem anat de visita a Espinelves, a Osona. I probablement hem marxat carregats del poble amb un arbre. Si o no?

Aquest post no va de la popularíssima Fira de l’Avet, que es fa a principis de desembre. Però si que parlarem d’arbres. Aquests, però no us els podreu emportar a casa. Primer perquè no us cabrien enlloc! Però sobretot perquè són una joia, un tresor, són arbres únics, centenaris.

Els anem a trobar a la finca de Masjoan.

ELS ARBRES MÉS ALTS DEL MÓN
Avui fem una excursió curta per l’Arborètum de Masjoan, un lloc ple d’arbres monumentals. Sequoia gegant, Avet de Vancouver, Cedre del Líban, Pi de l’Himàlaia…Fins a 58 espècies diferents de coníferes de tot el món. Però, què hi fan a Espinelves aquests arbres?

Barranquisme al Pirineu

Això dels esports d’aventura, com tot, t’ha d’agradar. Personalment m’atrauen, perquè hi ha un contacte molt directe amb la natura, amanit amb l’emoció que provoca el risc controlat.

Controlat, sempre i que facis cas als experts, utilitzis el material adequat i posis la dosi de seny que demana l’activitat. L’estiu passat em vaig estrenar amb el barranquisme. Coi, no va ser fàcil! És una experiència que m’ha quedat impregnada a la pell. En faig memòria en aquest post.

Família Intrèpida II

Sou una família intrèpida?
En la primera part d’aquest post havíem quedat que els intrèpids són curiosos de mena, no els importa suar la pell per descobrir racons nous, tant els fa posar els peus dins del riu, i no tenen por de les històries d’éssers misteriosos, com les bruixes o els fantasmes. Aquests som nosaltres! I per això ens hem apuntat al programa Família Intrèpida, que ofereixen els albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Ens hem passat un llarg cap de setmana coneixent Sant Joan de les Abadesses, allotjats a l’alberg rural Ruta del Ferro.

Si voleu saber com comença la història, podeu clicar aquí: Familia Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses, primera part .

Però, si ja sabeu de què va la cosa…, seguim!

Família Intrèpida I

Sou una família intrèpida?
Que, què vull dir amb intrèpida? Segons el diccionari, “intrèpid” vol dir “que no tem els perills”. Però no cal anar tan enllà. Em refereixo a aquella gent a qui li va la descoberta de racons nous, que és curiosa de mena i que té preguntes sobre tot i per a tothom, no li fa res arremangar-se ni embrutar-se, tasta qualsevol menjar i a la motxilla porta les quatre coses imprescindibles per entomar qualsevol aventura  (crema solar, un impermeable, tirites i aigua).

Si vosaltres sou d’aquests, hi ha algú que us busca. En concret, els Albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Acaben d’estrenar un programa de cap de setmana que anomenen Família Intrèpida. Inclou l’allotjament, els menjars i un munt d’activitats arrelades al territori. Només cal que trieu destí i tema. Què us agrada més? Fer pa? Buscar sirenes? Inventar pocions màgiques? Resoldre misteris?

En aquest post us explico la nostra experiència com a família intrèpida a la vila ripollesa de Sant Joan de les Abadesses. Ja us avanço que l’única cosa que no trobareu al text és avorriment.

Garoinada a Llafranc

A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.

Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.

Senders de neu a la Mata de València

Com pot ser que la neu encisi tant als nens? A la majoria, si més no?

Ja fa unes quantes temporades que uns bons amics ens conviden a passar el cap d’any al nord del Pallars. Si trobem neu a les valls no ens calen gaire més distraccions. Enfundem la canalla en uns pantalons impermeables, mitjons gruixuts i unes bones botes. I els guarnim amb gorros i uns guants que no tringuen gens a mullar-se. I a campar per qualsevol camí o sender!
Aquest any ens ha fet gràcia anar fins el Gerdar de Sorpe, perquè un dels nanos l’havia visitat a la tardor, de colònies. Doncs cap a l’avetosa!

Navigate