És una d’aquelles excursions per triomfar. Vagis amb qui vagis i a qualsevol època de l’any. Un gran salt d’aigua, un enorme forat a la roca, un gorg transparent, i tot envoltat de bosc. El paisatge fa la seva màgia! “Pel camí no veiem res, només arbres i roques. Hem…
Calceu-vos bé perquè avui ens toca caminar….una mica. Bé, força. I lluny. Aproximadament uns set-cents anys enrere, cap al segle XIV. Us proposo seguir el recorregut de la sèquia medieval més llarga i més ben conservada de Catalunya. Recull d’aigua del riu Llobregat a Balsareny i la porta fins a…
Teníem ganes d’anar a trepitjar fulles seques, a veure paisatges colorits. Però sense cap pretensió. Ni amb l’ànim de caminar, ni de fer cap taller, res de visites concertades, res d’objectius ni presses. Només respirar tardor. I ens hem perdut per la vall del Bisaura, fins arribar a Vidrà.
UN TERRITORI AMB MÉS DE MIL ANYS D’HISTÒRIA
El Bisaura és una zona coneguda pels excursionistes i els ciclistes, perquè hi ha molts itineraris cap a llocs sorprenents. La serra de Milany i Santa Magdalena, els bufadors de Llaers, el santuari de Bellmunt. Una muntanya mitja, molt boscosa, frescal i força salvatge. Que en aquesta època canvia de tonalitats cada dia.
Aquest post serà breu de text, però ric en fotografies. I ja us aviso que serveix per fer “propaganda” d’un article del qual n’estic especialment satisfeta. El publica la revista “Experiències” d’aquest semestre primavera-estiu. I parla del Geoparc de la Catalunya Central.
Què és un Geoparc?
Un Geoparc és un territori definit amb una geologia excepcional, que ha condicionat el paisatge i la manera de viure-hi. Als anys 90 la inquietud de certs geòlegs per protegir aquests llocs, únics al planeta, va derivar en la creació d’una xarxa de Geoparcs que ha anat creixent. Actualment n’hi ha 120 a tot el món, 69 a Europa, 11 a Espanya i 1 a Catalunya. I cada any es presenten noves candidatures, com la de la Conca de Tremp-Montsec.
A un Geoparc hi podreu fer visites excepcionals. Coves, falles, mines, muntanyes, penya-segats, congostos. El geoturisme implica trepitjar paisatges insòlits, però també fer esports a la natura, visites culturals o tastets dels productes d’un territori.
Crec que, almenys un cop a la vida, tots nosaltres hem anat de visita a Espinelves, a Osona. I probablement hem marxat carregats del poble amb un arbre. Si o no?
Aquest post no va de la popularíssima Fira de l’Avet, que es fa a principis de desembre. Però si que parlarem d’arbres. Aquests, però no us els podreu emportar a casa. Primer perquè no us cabrien enlloc! Però sobretot perquè són una joia, un tresor, són arbres únics, centenaris.
Els anem a trobar a la finca de Masjoan.
ELS ARBRES MÉS ALTS DEL MÓN
Avui fem una excursió curta per l’Arborètum de Masjoan, un lloc ple d’arbres monumentals. Sequoia gegant, Avet de Vancouver, Cedre del Líban, Pi de l’Himàlaia…Fins a 58 espècies diferents de coníferes de tot el món. Però, què hi fan a Espinelves aquests arbres?
A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.
Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.
Com pot ser que la neu encisi tant als nens? A la majoria, si més no?
Ja fa unes quantes temporades que uns bons amics ens conviden a passar el cap d’any al nord del Pallars. Si trobem neu a les valls no ens calen gaire més distraccions. Enfundem la canalla en uns pantalons impermeables, mitjons gruixuts i unes bones botes. I els guarnim amb gorros i uns guants que no tringuen gens a mullar-se. I a campar per qualsevol camí o sender!
Aquest any ens ha fet gràcia anar fins el Gerdar de Sorpe, perquè un dels nanos l’havia visitat a la tardor, de colònies. Doncs cap a l’avetosa!
La tardor fa soroll de fulles seques. I per trepitjar-ne unes quantes hi ha una ruta encantadora a Viladrau, molt clàssica i ben marcada. Només cal seguit el sender SL-C81 ‘El castanyer de les nou branques, senyalitzat amb franges verdes i blanques. A l’Espai Montseny ens han donat el mapa del municipi. ‘Quan trigarem a fer la caminada?’ Res, hora i mitja, dues a tot estirar, a ritme de criatures de sis i deu anys. Sempre i quant no ens entretinguem a buscar follets, que ens aquests boscos segur que n’hi ha uns quants. ‘I què veurem?’ Doncs fonts que ragen aigua de gustos diferents, poemes escrits fa molts anys, castanyers enormes i fulles, moltes fulles. Perquè en volíeu trepitjar, oi?