Andorra, el país dels Pirineus. És ple de pistes d’esquí, bancs, perfumeries, estancs i botigues de formatges. Gairebé tothom hi ha anat a fer un bany calent i s’ha encallat a les cues de la frontera.
I a més a més de tots aquests tòpics, què en sabem dels andorrans? Doncs resulta que Andorra és un país de paisatge espectacular i història ben antiga. Els he promès a la família que faríem un viatge en el temps per anar-los a conèixer. I sense cansar-nos massa.
Ni tan sols haurem de sortir de casa.
DESCOBRIM UNA ALTRA ANDORRA
Això sí, em refereixo a una casa enorme. I per trobar-la ens cal anar al carrer Major de Sispony. Es tracta de Casa Rull, una de les finques més importants de la parròquia de la Massana, que des de l’any 2.000 és un museu.
Arribar fins a Sispony ja val la pena. De cop hi volta s’han acabat les cues, els semàfors, els blocs d’apartaments i les botigues. El poble queda alçat i té bones vistes, i el nucli vell s’ha mantingut força inalterat. Amb cases de pedra i fusta, torratxes plenes de geranis i petits hortets.
Sispony ens agrada i ens sorprèn. La veritat és que no coneixíem, gaire gens, aquesta Andorra. Per això, abans d’entrar al museu, fem un passeig tranquil pel poble. Un es fixa en l’església de Sant Joan. L’altre mira com un pagès cuida els camps de tabac. I uns altres juguen a veure qui aguanta més temps amb la ma submergida dins l’aigua d’una font. Allò que diuen, cada boig…
LA HISTÒRIA DE LA FAMÍLIA PERICH
Finalment ens plantem a Casa Rull. Un dels casals més antics i amb solera, dels més influents i forts de la parròquia. Una casa farcida d’història i històries.
És la memoria de la família que hi va viure, els Perich. El viatge en el temps comença…
Aquest museu està ben equipat. Ens ensenyen dos audiovisuals. Un d’ells explica com era la vida tradicional a les valls. I l’altre com ha evolucionat el país amb el turisme. I veiem les llargues cues de Seat 600 i Seat 127 intentant travessar la frontera de la Farga de Moles, carregats amb sucre, mantega i caliquenyos . Us sona la imatge?
Després fem una ruta per la casa amb audioguies. Per l’auricular figura que ens parlen diversos Perich. Ens donen la benvinguda, ens presenten els membres de la familia i ens expliquen la feinada que tenen! La casa, l’hort, els camps, el bestiar… Van tenir moltes propietats. Fins i tot una mola i tres bordes a la muntanya.
Casa Rull va ser construïda al 1723, la van anar reformant segons les necessitats, va patir un incendi… Fins al 1920 va estar habitada sempre. Després només a temporades. I finalment mai. Els hereus, deslligats de la terra, van tenir l’encert d’oferir la finca al govern andorrà, amb una condició: que fos restaurada i convertida en un museu.
El Govern d’Andorra va rescatar aquest gran casal de l’oblit i el va convertir en un espai per donar a conèixer la història del país. Concretament, com es vivia a Andorra entre els segles XIX i XX, quan l’economia es basava en l’explotació dels camps i dels boscos. Quan es vivia de plantar tabac i herba, criar vaques i tallar fusta.
FEM MEMÒRIA A CASA RULL
A la planta baixa de la casa hi ha la llenya, les eines, el celler i el rebost. Al primer pis hi trobem la cuina, el lloc on pastaven el pa, el forn i algunes habitacions. Sota l’escala, un parell de graners. Al segon pis encara hi ha més dormitoris i una gran sala. Totes les estances són plenes d’objectes del dia a dia. Un escudeller, el saler, xocolateres, la fresquera, un pastador, caixes de núvia, bressols pels nadons, un escriptori, un rellotge de paret, els orinals…
A la tercera planta, l’anomenat cap de casa, hi ha un altre graner molt ampli, on es guardava la collita de pomes o s’assecava el tabac. Ah! i també hem trobat un hort, ple d’hortalisses i plantes aromàtiques. A Casa Rull no es vivia amb grans luxes, però tampoc hi faltava de res.
El Perich eren ambiciosos i treballadors. La seva vida estava centrada en mantenir i fer gran la propietat. Els hi va passar de tot. Van fer bons casaments i van assegurar la descendència. Van comprar i vendre terres. Es van enriquir i es van endeutar. I sempre es van saber aixecar de qualsevol adversitat. Anem prement botons de l’audioguia i alguns membres de la família ens van explicant la seva vida. Des que van néixer les criatures, fins que es van morir els padrins.
ENS HA AGAFAT GANA
Però, es clar, l’hort, el rebost i la cuina de Cal Rull no deixen de ser un museu. Aquí no ens poden oferir dinar, així que haurem de buscar-nos un altre lloc.
Ens recomanen la borda Raubert , a pocs quilòmetres d’aquí, camí d’Arinsal. És un restaurant tradicional que ofereix el caliu d’una enorme llar de foc. El seu receptari recull plats de tota la vida, fets amb productes de muntanya. Escudella, crema d’ortigues, trinxat, civet, mandonguilles amb llanegues, truita de riu a l’andorrana, confitura de saüc, licor d’aranyons. Tot allò que hem après a Sispony, ara ho tenim al plat.
Els propietaris de la borda han escrit diversos llibres sobre cuina andorrana. Han buscat les receptes de tota la vida, que s’han fet sempre a les cuines del país. Algunes les han portat al restaurant. Hem encertat el lloc, doncs!
Més fotografíes d’aquesta sortida en aquest enllaç: àlbum Casa Rull.
HEU DE SABER QUE:
-Arribar a Sispony. Des d’Escaldes-Engordany, agafeu la carretera CG-3, en direcció a La Massana. Trobarem el trencant per pujar a Sispony a l’esquerra. Si hi voleu arribar amb transport públic andorrà, cliqueu aquí.
-Casa Rull. Carrer Major de Sispony. Telf (+376) 836.919 / (+376) 839.760 La visita és lliure amb audioguia. També es poden fer guiades amb reserva. I periòdicament es fan visites teatralitzades. L’accés està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.
-Preu entrada. Entrada normal 5€, reduïda 2,50€
-Cases museu. A Andorra hi ha tres cases-museu visitables. Casa Rull de Sispony, Casa Cristo d’Encamp i Casa d’Areny-Plandolit d’Ordino. En totes s’explica de quina manera s’ha viscut en aquest país. Aquesta última és l’únic exemple de casa senyorial andorrana que es conserva.
-Altres museus andorrans. N’hi ha per a tots els gustos i repartits per tot el país. La Farga Rossell, a la Massana. El Centre d’Interpretació del Romànic de Pal. El Museu del Tabac, situat a l’antiga fàbrica Reig de Sant Julià de Lòria. El Museu Nacional de l’Automòbil i el Museu de l’Electricitat, a Encamp. El Museu del Perfum i el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany. El Museu de la Moto a Canillo.
-Borda Raubert. És a la carretera d’Arinsal. Fa dinars i sopars. Tanca dimarts. Telf (+376) 83.54.20. La llar de foc és impressionant. I amb bon temps, imprescindible fer cafès al jardí.
