A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.
Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.
UN CAMÍ DE MAR AMB HISTÒRIA
Els camins de ronda de la Costa Brava comuniquen els pobles del litoral, des de Blanes fins a Portbou. Ressegueix tot aquest territori, arran de mar, per senders històrics. Quan es van obrir és del tot incert. Però se’ls suposen centenars d’anys, quan els pobles van ser pobles i es comunicaven entre sí per aquests corriols. Hi ha alguns trams que estan mig perduts, s’han desdibuixat pel poc ús o han quedat engolits dins de finques privades. Però bona part del traçat és molt concorregut i popular. Sobretot el que va des de Sant Feliu de Guíxols fins a Begur, quaranta-tres quilòmetres de cap a cap.
Tantíssims en farem? Alguns companys ja s’espanten i l’organitzador s’apressa a calmar-los. Les garoines no ens sortiran tan cares. Sortirem de la platja del Castell, a Palamós. I hem d’arribar a Llafranc. En total, una excursió d’uns dotze quilòmetres.
Comencem a caminar arran de mar i els deu primers minuts de ruta ja ens fan bufar. El sender s’eleva per sobre les onades, pel damunt d’una cala d’aigua transparent. I encara continua pujant, entremig de la pineda. De sobte, la vista és espectacular. I entenem, de sobres, el nom que té el camí. Es va fer popular durant els segles XIX i XX quan, sobretot, l’utilitzaven els carrabiners i els guàrdies civils per controlar el contraban que es feia a la costa. Els vigilants feien “la ronda” per aquest sender. Buscaven a l’horitzó barques sospitoses de fer estraperlo i revisaven les cales on sovint s’hi amagaven els “bultos” de tabac, cafè, sucre, xocolata o pebre. La mercaderia arribava a la costa en grans vaixells i es descarregava, de nit, amb les petites barques dels pescadors.
SEMPRE ENTRE ELS PINS I ARRAN D’AIGUA
El sender és molt canviant i distret. A estones és pedregós o hem d’anar esquivant arrels; en d’altres moments travessa una platja d’arena fina. En alguns trams s’hi han construït escales i baranes, però en d’altres passem arran del penya-segat o saltem entremig de les roques on hi trenquen les onades. El camí puja i baixa contínuament. Ens té impressionats, trepitgem aquella Costa Brava de la que parlen els poemes i els relats de viatges, el territori on el bosc es fon amb el mar. On l’aroma de resina es mescla amb el del salnitre.
Hem sortit de la platja del Castell i, des de les altures, hem vist diverses cales: cala de Senià, cala dels Canyers i cala Corb. Després el camí de ronda ha baixat fins al mar i hem travessat la platja Estreta. Just al davant, les Illes Formigues. Hem seguit cap a cala Cap de Planes i després hem arribat al Crit. Diu la llegenda que uns corsaris van raptar la filla d’uns pescadors humils. Quan ella va saber que no podien pagar res pel seu rescat va fer un crit tan gran que va foradar una roca.
Des de la cala del Crit el camí de ronda fa una bona pujada, primer per unes escales i després per un altre sender. En aquest punt s’allunya de la costa perquè no pot travessar la finca dels Jardins de Cap Roig. Els voreja per l’interior, passa a tocar d’una masia i entra ja a una urbanització de Calella de Palafrugell. Per tornar a trobar el camí de ronda ens cal baixar cap a la cala del Golfet. El sender salvatge es va humanitzant amb escales, petits murs, algun pont, bancs per contemplar el paisatge. Travessem Calella, les seves platges amb barquetes de colors, els porxos característics… i arribem a Llafranc. Les garoines ens esperen.
Si voleu veure més fotos de l’excursió, cliqueu ÀLBUM CAMÍ DE RONDA I GAROINADA
GAROINES, ARRÒS, MANDONGUILLES DE PEIX I PA AMB “XACOLATA”
Doncs resulta que la Garoinada és una de les campanyes gastronòmiques més populars i tradicionals de la costa gironina. Es fa des del 1992 i cada any atrau molta clientela. Alguns ja són uns incondicionals d’aquest marisc i d’altres, com nosaltres, són autèntics novells encuriosits per saber de què tindrà gust aquest petit animaló punxegut. La campanya de la garoina, garota o eriçó, té lloc entre el gener i el març, els mesos en què el mar està més tranquil, hi ha les minves d’hivern i la garoina està en el seu millor moment.
Sempre ha sigut un marisc molt consumit pels pescadors i la gent de la costa. Res més plaent que fer un àpat de colla, amb uns quants eriçons, una mica de pa amb botifarra negra i un bon raig de vi. L’han fet popular els restaurants, perquè és un producte curiós i únic. Malgrat que les punxes li donen un cert aspecte antipàtic, ara és molt apreciat. Nosaltres triem el menú del restaurant Llevant, just al centre de la platja de Llafranc. És un local molt agradable, amb un gran finestral que dona al mar. El mobiliari, de tons blancs i blaus, fa joc amb tot aquest entorn mariner. I les llums del sostre, de colorins, constrasten amb aquests bitxets foscos que tenim al plat.
I com es mengen les garoines, garotes, bogamarins o eriçons? Aquesta és una incògnita per a la majoria del grup. Al Llevant ja hi estan acostumats, a veure cares perplexes i donar explicacions perquè ningú s’hi faci mal. I mira que és simple! Les garotes es mengen vives i crues. S’han d’obrir, es parteixen pel mig. A dins hi tenen unes membranes, de color ataronjat o vermellós. Només cal agafar una cullera, recollir tot el contingut, i cap dins! També hi ha el costum de posar el marisc sobre un tros de pa i mesclar-ho amb botifarra negra crua i una mica d’all tendre.
I a què tenen gust? Doncs impossible de descriure, de veritat. Tenen una textura molt fina i desprenen una aroma de mar intensa. Però explicar el gust…uff! És molt peculiar, dolcet, agradable, diferent. Vaja, que les haureu de tastar!
Dinem mirant el mar i fem el cafè a la terrassa. Quina mandra refer el camí! Alguns marxen amb cotxe a l’aparcament de Palamós i d’altres preferim fer la tornada a peu per fer baixar les garoines i l’arròs. Aquest cop triem l’interior. En arribar als jardins de Cap Roig seguim el GR-92, el sender de Gran Recorregut, que puja fins el Puig del Terme. L’esforç ens val la pena, perquè la tarda ens regala una esplèndida posta de sol darrera Palamós.
DADES PRÀCTIQUES:
ARRIBAR. Autovia C-31. Al nord de Palamós hi ha una sortida que indica la platja del Castell. Just abans de la platja hi ha un aparcament. És gratuït, excepte la temporada d’estiu.
LA RUTA. Comença a la platja. La voregeu cap a l’esquerra i just a sobre una petita edificació trobareu el sender. De tornada, el GR-92 ve pel mig del bosc. Arribeu a uns camps de conreu a tocar de l’aparcament.
SENYALITZACIÓ. Hi ha moltes senyals per tot arreu, però no n’hi ha cap de distintiva i única del camí de ronda. Podeu seguir els cartells de l’Espai d’Interès Natural Castell-Cap Roig. No està de més portar un mapa de la zona. El camí no va sempre paral·lel al mar. En algun moment desemboca a una pista forestal, tot i que de seguida es troba un nou sender. La zona urbanitzada del Golfet, a Calella, també pot despistar.
ANADA. Des de la platja del Castell fins Llafranc, pel camí de ronda, uns 11-12 quilòmetres i 3 hores.
TORNADA. Des de Llafranc fins el Cap Roig pel camí de ronda. Després, pel GR-92 fins la platja del Castell. Uns 9 quilòmetres, 2 hores i mitja.
ES FA SABER QUE:
El camí de ronda segueix senders estrets, alguns trams de camí ample, platges, passejos marítims, desnivells amb escales. No és complicat, però cal prendre unes quantes precaucions:
TRIEU BÉ EL TRAM. Hi ha pujades i baixades continues, s’enfila des de les platges als penya-segats. Tingueu en compte el vostre estat físic a la hora de triar el tros de camí i la distancia que voleu recórrer.
ANEU BEN CALÇATS. No deixa de ser un sender de muntanya, a estones pedregós, a vegades lliscant. La sola de les sabates ha de tenir una bona adherència.
A LA MOTXILLA. El camí de ronda es pot fer tot l’any. Segons l’època, però, caldrà prevenir-nos del sol o el vent. Així que, prepareu ulleres de sol, gorres i crema solar, banyadors i tovallola. O bé paravents i tapaboques.
ATENCIÓ! Als trams més urbans hi sol haver baranes de fusta o pedra. Però al mig del bosc no n’hi ha. Aneu en compte a les zones més altes de penya-segats, sobretot si us acompanyen criatures.
TAXIS. Si voleu fer un tram lineal, tingueu a ma el telèfon dels taxis de la zona. Us poden tornar al vostre cotxe. Taxi Palafrugell, Taxi Palamós
GUIES. En aquesta web, Camí de Ronda, trobareu molts consells, els tracks del recorregut i diverses ofertes turístiques. Si us convenen, ofereixen servei de guia, vehicle per tornar-vos al lloc d’inici i lloguer de GPS.
LA GAROINADA. Hi participen deu restaurants. Ofereixen un menú que consta d’un aperitiu, una dotzena de garoines i un segon plat, especialitat de la casa. Postes de pa amb “xacolata”, begudes i cafè. Al voltant dels 40€. També hi ha ofertes que inclouen allotjament, una excursió amb vaixell, entrades per a instal·lacions culturals i vals de descompte. Entre els 65€ i els 110€ per persona.
