Això dels esports d’aventura, com tot, t’ha d’agradar. Personalment m’atrauen, perquè hi ha un contacte molt directe amb la natura, amanit amb l’emoció que provoca el risc controlat.
Controlat, sempre i que facis cas als experts, utilitzis el material adequat i posis la dosi de seny que demana l’activitat. L’estiu passat em vaig estrenar amb el barranquisme. Coi, no va ser fàcil! És una experiència que m’ha quedat impregnada a la pell. En faig memòria en aquest post.
QUAN L’ADRENALINA NEDA ALS GORGS
M’encanta la muntanya, m’enamoren els rius, m’agrada nedar, em captiva descobrir llocs nous… Però el barranquisme és molt més que tot això. Cal llançar-se dins de gorgs des d’alçades considerables, a vegades fent punteria entre les roques. S’ha de lluitar contra el corrent, hi pot haver remolins, xucladors, pedres amagades. Se que, anant amb un bon guia, tot està controlat. Però, caram, impressiona! Sabeu allò que diuen que, de tant en tant, s’ha de sortir del “llindar del confort” per sentir-se viu? Doncs personalment, amb aquesta primera experiència amb els barrancs me l’he passat tres pobles!
TOCA ANAR CAP A L’AIGUA!
Doncs, som-hi! Tot i que al riu no hi arribarem immediatament. Primer cal equipar-se: cadascú porta un vestit i un jaquetó de neoprè, uns mitjons també de neoprè que en diuen escarpins, un arnès i el casc. Amb tot això carregat a l’esquena, ja podem anar a buscar el barranc! M’estreno a Viu de Llevata. És un dels barrancs més coneguts de l’Alta Ribagorça, situat a pocs quilòmetres de Pont de Suert.
L’aventura comença al mateix poblet de Viu. Vestim banyador i calçat esportiu i portem a les espatlles el material d’aventura. Seguim un sender que baixa cap al fons de la vall, en uns vint minuts ja som al riu. I ara ve la part més feixuga: enfundar-se el neoprè. Com costa posar-se el ditxós vestit! Ha d’anar ben arrapat al cos i per això és tant estret. Per uns moments penso que ens hem equivocat de talla! Per sort, un dels forçuts de la colla tiba el meu vestit cap amunt, m’alça uns quans pams de terra i, per un tema de gravetat, acabo ficada dins del neoprè. Mira, em queda una figura esplèndida! Però com costa caminar, embotida com estic!
I ARA, QUÈ HAIG DE FER?
Imprescindible fer aquesta activitat amb un guia expert. T’ensenyarà com usar el material, com t’has de comportar durant l’activitat, vetllarà perquè el risc sigui mínim i procurarà sempre per la teva seguretat. En el meu cas he tingut la sort d’anar acompanyada d’en Conrad López, un dels socis fundadors de l’ECEM, l’Escola de Muntanya de Pont de Suert. A l’ECEM hi va gent de tot arreu a formar-se, des d’esportistes amateurs i professionals, fins a monitors d’esport i guies de muntanya, passant per equips d’emergències i rescat. El Conrad és un gran expert en totes les disciplines, coneix el territori com el palmell de la seva mà, té una paciència infinita amb tothom i els cinc sentits posats, en tot moment, a controlar els moviments de la seva clientela.
A Catalunya es pot practicar el barranquisme a llocs diversos, des del Berguedà a la Terra Alta, al Pallars o a la Ribagorça. Hi ha barrancs que baixen secs, altres on l’aigua pot arribar a ser brava segons l’època. Segons com, s’ha de saltar dins d’un gorg. O fer un ràpel al mig d’una cascada. En alguns trams només cal flotar i deixar-se portar pel corrent. Potser s’ha de bussejar per sota les roques per travessar un sifò. I en ocasions haurem d’anar en compte a esquivar pedrots.
El missatge clau: fer sempre cas al guia. No tenir por, però tenir molt seny.
PRIMERES SENSACIONS
I arriben les normes bàsiques. Caminar tranquils per dins el riu per evitar torçar-nos un turmell. Casc sempre posat. Quan hi hagi corrent, peus cap endavant per parar qualsevol cop contra les roques. I quan vinguin els salts…braços plegats, punys tancats i cames flexionades. Ostres! Això va de veritat!
Un cop a l’aigua, el neoprè és una altra cosa. Mullat és més flexible i flotes! Quan hi ha trams on s’ha de nedar, panxa avall o panxa amunt, és ben fàcil i plàcid. De tant en tant, l’aigua s’escola cap a dins, baixa per la regatera o el fil de l’esquena. I provoca un calfred agradable.
Arriben els primers salts. És com tirar-se a la piscina vestit. L’aigua fresca, el soroll del cop…desvetlla, m’espavila! Impressiona caure dins d’un petit gorg, perquè quan entres a l’aigua no veus res i nedes ràpid per sortir a la superfície. I en sortir…caram, ho he fet! I a poc a poc vas agafant confiança per enfrontar-te a trams de riu i roques cada vegada més salvatges.
ESCURÇONS!
Al barranc de Viu de Llevata no hi ha massa corrent, però cal estar molt al cas de la previsió meteorològica, perquè si hi ha tempesta la crescuda pot ser molt perillosa. En alguns trams, el riu s’estreny i queda encaixat entre parets molt altes. I l’aigua s’embassa en gorgs espectaculars. L’erosió ha creat un món de pedra fantàstic, d’una plàstica insuperable. I em ve al cap que només en podem gaudir alguns grillats, embotits en neoprè.
“A vegades cauen escurçons de les parets, compte!” És una advertència del Conrad. Deu ser broma, no? He començat a perdre la por a saltar roques. Però les serps em superen! Efectivament, acabem trobant l’escurçó. No ens cau al cap des de les altures, sinó que està fent la migdiada, ben tranquil·lament, al costat de l’aigua. Fujo tant ràpidament que no m’atraparia ni la granota més en forma de tot el barranc.
SI S’HA DE SALTAR, ES SALTA
Perquè quan ets al mig del barranc, no pots fer mitja volta. I van apareixent dificultats noves i s’ha d’anar avançant. Primer és un tobogan de pedra que cau a un pou. Després és un salt de sis o set metres. Més endavant un tram on t’has d’impulsar amb la corda com si fossis en Tarzan i caure en una bassa. Fa impressió, fa “cague”, com li volgueu dir. Hi ha qui crida, hi ha qui compta fins a tres, hi ha qui no s’ho pensa, hi ha qui renega a més no poder. Una amiga polonesa, a la punta d’una paret, recita una lletania en veu baixa. Repeteix molt ràpidament una frase que no s’entén, mentre respira nerviosa i mira l’abisme. En sortir de l’aigua li demanem si resava. “Oh, no! Yo decía ‘Ja perdiole’ que es un insulto muy fuerte en polaco”. Eps! Però fort, dels forts, eh!
Tothom, malgrat tot, acaba afrontant el repte. Saltes, caus, nedes amb força, surts i respires…i l’adrenalina es dispara. La sensació d’haver triomfat és brutal! La sensació d’haver estat, per una estona, tant salvatge com la mateixa natura.
QUIN VALENT S’ATREVEIX?
El barranquisme es pot fer perfectament en família, amb nanos que tinguin una bona forma física, evidentment sàpiguen nedar i no els facin impressió les alçades. Difícil de dir les edats. Tinc amics que hi han portar fills amb 8 anys i hi ha entitats excursionistes o ofertes de colònies que també guien nens al voltant dels deu anys. Com en tot, els barrancs es mesuren per dificultat, i cal saber triar una experiència al nostre nivell. En el meu cas, aquest cop he anat amb els companys de la feina, que són com un altre braç de la familia.
CAL SABER QUE:
QUI HO POT FER? Tothom que tingui una bona forma física, sàpiga nedar bé i no tingui vertigen. Els nens també! Només cal buscar un barranc d’un nivell adequat.
A ON? A Catalunya es pot fer barranquisme a diferents comarques. Hi ha recorreguts per a tots els gustos i preparacions. Però si busqueu un paradís de color turquesa, desplaceu-vos fins a Osca. Els barrancs del Parque Natural de la Sierra y los Cañones de Guara són coneguts internacionalment. Alquezar és la població de referència.
MATERIAL NECESSARI? Cal portar vestit de bany i calçat esportiu. Imprescindible neoprè, escarpins i casc. En algunes ocasions cal portar arnés de seguretat. També van bé uns guants per evitar rascades.
AIXÒ QUÈ VAL? Entre 30 i 40 euros de mitjana, segons el tipus de recorregut. El preu inclou servei de guia, lloguer de material i assegurança. A cada zona d’aventura hi trobareu empreses especialitzades. Demaneu referències i NO DUBTEU a anar acompanyats a fer aquestes activitats de risc.
QUÈ ÉS ECEM? L’Escola de Muntanya de Pont de Suert està integrada per professionals de primer nivell i amb molts anys d’experiència. Fan de guies i tenen una amplíssima oferta de cursos de diferents disciplines: muntanyisme, barranquisme, escalada, vies ferrades, esquí de muntanya.
BARRANC DE VIU! És un barranc, d’uns dos quilòmetres i mig, molt emocionant per a un principiant. Perquè té de tot: bellesa de paisatge i gorgs molt diferents. S’hi arriba des de Pont de Suert, per la carretera N-260, en direcció la Pobla de Segur. S’ha de fer una aproximació a peu d’uns vint minuts, tot baixada. El descens sol durar al voltant de tres hores. I cal comptar uns trenta minuts de retorn a la carretera.
ATENCIÓ A LA METEOROLOGIA! És un barranc molt encaixat. Pot resultar perillós en cas de tempesta, perquè hi ha crescudes sobtades del riu. De fet, passa el mateix en molts altres llocs. Estigueu molt atents a la previsió del temps!
