Calceu-vos bé perquè avui ens toca caminar….una mica. Bé, força. I lluny. Aproximadament uns set-cents anys enrere, cap al segle XIV. Us proposo seguir el recorregut de la sèquia medieval més llarga i més ben conservada de Catalunya. Recull d’aigua del riu Llobregat a Balsareny i la porta fins a…
“Mama, això és un rotllo! Un altre poble, una altra església, una altra plaça….I aquí què hi ha per veure? Jo passo! Em quedo al cotxe escoltant música…” A algú li sona, això? Hi ha algun pare/mare d’adolescent a la sala? Quan la família creix (en edat, em refereixo) a vegades…
Andorra, el país dels Pirineus. És ple de pistes d’esquí, bancs, perfumeries, estancs i botigues de formatges. Gairebé tothom hi ha anat a fer un bany calent i s’ha encallat a les cues de la frontera.
I a més a més de tots aquests tòpics, què en sabem dels andorrans? Doncs resulta que Andorra és un país de paisatge espectacular i història ben antiga. Els he promès a la família que faríem un viatge en el temps per anar-los a conèixer. I sense cansar-nos massa.
Ni tan sols haurem de sortir de casa.
DESCOBRIM UNA ALTRA ANDORRA
Això sí, em refereixo a una casa enorme. I per trobar-la ens cal anar al carrer Major de Sispony. Es tracta de Casa Rull, una de les finques més importants de la parròquia de la Massana, que des de l’any 2.000 és un museu.
Teníem ganes d’anar a trepitjar fulles seques, a veure paisatges colorits. Però sense cap pretensió. Ni amb l’ànim de caminar, ni de fer cap taller, res de visites concertades, res d’objectius ni presses. Només respirar tardor. I ens hem perdut per la vall del Bisaura, fins arribar a Vidrà.
UN TERRITORI AMB MÉS DE MIL ANYS D’HISTÒRIA
El Bisaura és una zona coneguda pels excursionistes i els ciclistes, perquè hi ha molts itineraris cap a llocs sorprenents. La serra de Milany i Santa Magdalena, els bufadors de Llaers, el santuari de Bellmunt. Una muntanya mitja, molt boscosa, frescal i força salvatge. Que en aquesta època canvia de tonalitats cada dia.
A l’estiu, durant les vacances de l’escola, ens agrada “baixar” almenys un dia a Barcelona a fer el turista. Solem triar un lloc emblemàtic o un museu interessant, ramblegem una mica i aprofitem per badar davant els aparadors. Tot és gran, diferent i estimulant.
Aquest cop em ronda pel cap Gaudí. Sento una gran debilitat per la seva obra, ho reconec. Tot el que va fer m’inspira i em posa de bon humor. Quin paio tan diferent! Creativitat desbordant, valentia, color. En aquest mateix blog podeu llegir un post que vaig dedicar als Jardins Artigas, de la Pobla de Lillet.
Gaudí em fascina. I no hem posat mai els peus a la Casa Batlló. Així que, avui, ja tenim destí.
ANEM A VISITAR UNA CASA?
Si, en concret un bloc de pisos residencials de Barcelona. Al Passeig de Gràcia. Us agradarà. “Recordeu que a l’escola heu treballat el trencadís? Si, allò que feu enganxant trossos estripats de paper de colorins. Bé, semblant… Avui em veurem.”
Aquest post serà breu de text, però ric en fotografies. I ja us aviso que serveix per fer “propaganda” d’un article del qual n’estic especialment satisfeta. El publica la revista “Experiències” d’aquest semestre primavera-estiu. I parla del Geoparc de la Catalunya Central.
Què és un Geoparc?
Un Geoparc és un territori definit amb una geologia excepcional, que ha condicionat el paisatge i la manera de viure-hi. Als anys 90 la inquietud de certs geòlegs per protegir aquests llocs, únics al planeta, va derivar en la creació d’una xarxa de Geoparcs que ha anat creixent. Actualment n’hi ha 120 a tot el món, 69 a Europa, 11 a Espanya i 1 a Catalunya. I cada any es presenten noves candidatures, com la de la Conca de Tremp-Montsec.
A un Geoparc hi podreu fer visites excepcionals. Coves, falles, mines, muntanyes, penya-segats, congostos. El geoturisme implica trepitjar paisatges insòlits, però també fer esports a la natura, visites culturals o tastets dels productes d’un territori.
En aquest blog ja us he explicat, en altres ocasions, el projecte Família Intrèpida que proposa la Xarxa d’Albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Es tracta d’un paquet turístic, de cap de setmana, que inclou l’allotjament, els àpats i un munt d’activitats.
Torno a parlar d’aquest projecte perquè sembla que la cosa rutlla, la iniciativa agrada, i per aquesta primavera-estiu han proposat noves dates. I estades més llargues!
QUÈ VOL DIR SER INTRÈPID?
Doncs tenir ganes de descobrir racons nous, tenir curiositat per aprendre de la natura, sentir passió per les llegendes, el misteri i els enigmes, els senders, els oficis, els animals de la nit, els bassals, les pocions màgiques…
Si tot això us motiva, segur que el programa Famílies Intrèpides us interessarà.
Crec que, almenys un cop a la vida, tots nosaltres hem anat de visita a Espinelves, a Osona. I probablement hem marxat carregats del poble amb un arbre. Si o no?
Aquest post no va de la popularíssima Fira de l’Avet, que es fa a principis de desembre. Però si que parlarem d’arbres. Aquests, però no us els podreu emportar a casa. Primer perquè no us cabrien enlloc! Però sobretot perquè són una joia, un tresor, són arbres únics, centenaris.
Els anem a trobar a la finca de Masjoan.
ELS ARBRES MÉS ALTS DEL MÓN
Avui fem una excursió curta per l’Arborètum de Masjoan, un lloc ple d’arbres monumentals. Sequoia gegant, Avet de Vancouver, Cedre del Líban, Pi de l’Himàlaia…Fins a 58 espècies diferents de coníferes de tot el món. Però, què hi fan a Espinelves aquests arbres?
Família, avui anem de festa. Poseu-vos roba vella, d’aquella que no us estimeu gens perquè, probablement no la podreu tornar a fer servir més. Per cert, us fan por les bèsties? Doncs, ho teniu una mica pelut, perquè justament aquesta festa consisteix a anar a caçar ossos a Prats de Molló!
Va! No us espanto més, que no n’hi ha per a tant. Segur que tornareu a casa sense ni una rascada. Com a molt tornareu ben bruts de sutge.
En els últims anys he visitat, en diverses ocasions, Món Sant Benet, entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles. El trobo un lloc molt agradable, que no em cansa mai. El monestir és fantàstic i l’entorn molt bonic. A més, la fundació que gestiona l’espai des de fa uns quants anys, té l’encert d’oferir visites guiades de temàtica diversa. Hi he estat seguint els passos dels monjos que van fer créixer el monestir medieval. M’he passejat pels horts que l’envolten, on es conreen verdures i hortalisses tradicionals de la comarca. Un capvespre d’estiu recordo que vam perseguir els personatges màgics de la companyia Gog i Magog entre els murs de pedra.
Aquest cop ens han temptat les ànimes. Les d’un pintor i una venedora ambulant, que ronden pels jardins, el claustre i les galeries de Sant Benet.
Això dels esports d’aventura, com tot, t’ha d’agradar. Personalment m’atrauen, perquè hi ha un contacte molt directe amb la natura, amanit amb l’emoció que provoca el risc controlat.
Controlat, sempre i que facis cas als experts, utilitzis el material adequat i posis la dosi de seny que demana l’activitat. L’estiu passat em vaig estrenar amb el barranquisme. Coi, no va ser fàcil! És una experiència que m’ha quedat impregnada a la pell. En faig memòria en aquest post.
Sou una família intrèpida?
En la primera part d’aquest post havíem quedat que els intrèpids són curiosos de mena, no els importa suar la pell per descobrir racons nous, tant els fa posar els peus dins del riu, i no tenen por de les històries d’éssers misteriosos, com les bruixes o els fantasmes. Aquests som nosaltres! I per això ens hem apuntat al programa Família Intrèpida, que ofereixen els albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Ens hem passat un llarg cap de setmana coneixent Sant Joan de les Abadesses, allotjats a l’alberg rural Ruta del Ferro.
Si voleu saber com comença la història, podeu clicar aquí: Familia Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses, primera part .
Però, si ja sabeu de què va la cosa…, seguim!
Sou una família intrèpida?
Que, què vull dir amb intrèpida? Segons el diccionari, “intrèpid” vol dir “que no tem els perills”. Però no cal anar tan enllà. Em refereixo a aquella gent a qui li va la descoberta de racons nous, que és curiosa de mena i que té preguntes sobre tot i per a tothom, no li fa res arremangar-se ni embrutar-se, tasta qualsevol menjar i a la motxilla porta les quatre coses imprescindibles per entomar qualsevol aventura (crema solar, un impermeable, tirites i aigua).
Si vosaltres sou d’aquests, hi ha algú que us busca. En concret, els Albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Acaben d’estrenar un programa de cap de setmana que anomenen Família Intrèpida. Inclou l’allotjament, els menjars i un munt d’activitats arrelades al territori. Només cal que trieu destí i tema. Què us agrada més? Fer pa? Buscar sirenes? Inventar pocions màgiques? Resoldre misteris?
En aquest post us explico la nostra experiència com a família intrèpida a la vila ripollesa de Sant Joan de les Abadesses. Ja us avanço que l’única cosa que no trobareu al text és avorriment.
La història del nostre petit país es plena de batalles, invasions i reconquestes. I els castells n’eren els principals escenaris. Malgrat tanta brega, hi ha moltes fortificacions que han sobreviscut, en condicions de conservació diversa, es clar. Ara mateix, n’hi ha força que es poden visitar. A una quarantena llarga s’hi fan rutes guiades. Molts d’aquests castells són privats i obrir-los al públic els ha permès recollir uns diners per mantenir-los, perquè la seva conservació és costosa. Un dels pioners en acollir visites va ser Florejacs, a la Segarra. Els seus propietaris van seguir l’exemple de molts “Chateaux” francesos.
A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.
Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.